Retoladors poètics.

Voltes entre voltes i una maduixa madura que raja sang d’estiu. De nou floreixen insectes, que prenen el rumb clandestí. S’allunyen les aiguades i es desprèn el seu verí, agost feixuc, mandrós, decolora un vers mesquí. Ara sona, ara calla, la pauta i la efímera mirada, des d’una barra buida on s’hi entremesclen dents i alens salats, quan ja comença a reneixer la sinuosa matinada.

Sang en lletres times new roman, colonies pudentes que ofeguen veritats, clares sense espuma, grocs entre blanques llaunes que s’obren a cada cap de cor. Gust d’avantguarda, impossible afer, demà serà un ahir, poc ser menys, encara, plaenter. Horòscops i fulles de revistes caducades, com els cossos en lluita que ara et perfilen i et tornen a asseure, sola, parlada, baldada.

Qui em va dir què era facil…ningú va respondre, ningú no fou no tàcit.

kikape:)