Versos i un rock’n roll a quatre mans.

Dins la vida,  veritats hi habiten veritats;
però saber usar-les al favor d'un mateix
o tal si fossin faules, mitològiques,
perdudes com en els contes, les fades,
es el que ens fa diferents, no gens corrents.
Aqui no es tracta de bé ni tan sols de mal,
no es tracta de tractar  sentiments, contradictoris,
pot ser il.lusoris
 sino de rebre i donar rebent.
Una persona, pot  donar i perdreu tot,
 pot ser l'eros del tanatos,
 i rebre i continuament,
 amb un comportament intransigent,
sense  importar  quan ha de donar,
 com fer per donar.
I ara si,   et preguntes si
 val la pena donar i veure
 qui estimes,  feliç, d
esitges mentres tu passes el moment fatal,
 per no obtenir benefici mai,
alguns tenen i altres donen,
és el quid de la questio.
perque no pot tenir tothom un poc
i ser feliç? Vivim per morir i morim vivint.
Vet aqui  divagancies i pensaments sols
 i turmentats, senyals erronies
i esquives d'un cor maltractat,
ple, de somnis, que  sap més no,
que no es compliran;
estimar es genial i a la vegada
una merda molt gran.
 Una merda, que et va consumint
com el vici que ets tu, infinit i salat.

kikapol i lluc socies

Perquè les lletres són infinites, són la nostra musicada sang.