Pop.

Molts cops, vaig intentar esbrinar quina seria la força del meu parer, quina seria la causa i raó d’existir sense més que el d’estimar. I mentre camino entre penombres gruixudes i molses com els seus llavis pels carrerons dolços i mullats d’un Sant Andreu, pedregós i massa urbanitzat, penso que penso massa com pensar en no pensar. Avui he decidit que decideixo massa poc, avui he despertat i he recordat que la tinta de les venes que em consagraven com una amant ja no seguia corrent entre les linies del meu davantal. Aquell que estriparé quan ja hagi fet cap, aquell que llençaré quan t’hagis esborrat. Ahir poetitzava, avui faig de la prosa, un mediocre instrument que ja no és ni tan sols coent. Et recordo entre mobles polsegosos que no fan olor de tu, et miro silenciosa al meu davant, mentre Morrison desperta instints que ni tan sols el meu cos ha descobert de llavors ençà. Els retoladors ratllen cables bruts d’una ronya, que ara s’ha incrustat…però sempre em queden els teus llavis, de mentida prou reeixida, per seguir somiant que ets un somni que sols havia semblat una realitat….

kikape….

i el diàleg d’un jove triomfant…esdevé en el nom del dia en el qual vaig tornar…

i ell diria així: Despertar.T’has despertat angoixat però també cansat, medites sobre una realitat, sobre la veritat, i te nadones del teu buit existencial, quan veus`, si  més no, la llum negra, la llum negra que la teva aura desprén, quina es la resposta a la pregunta? No vull, no vull veure la realitat, vull, vull despertar i veure que fins ara he somiat, i el malsomni ha desaparegut, deixant pas a més dies estrellats, on cada estrella és un dels somnis, un dels somnis que he tengut, que he tengut de la vida, de la vida al teu costat…

Lluc S.

Gràcies per aquelles tardes polsegoses de sentiments tendres, dolçament esmolats….

Kika:)

setembre 27, 2011 | Categories: General | Deixa un comentari »