kika, kika pol…
Sembla malvat i maleit estimar, torçador del destí estimar-te i sentir-te més enllà. Parany no tenir-te aquí al costat, paralel als àngels que es dibuixen sinuosament en el cel que Miquel Àngel als ulls humans ens va pinzellar. Dol-me ferir-te amb les meves derives, salades, esquives. I jo vull tornar a ser qui era i a alcoholitzar.me amb un passat que ara sembla, però no és pas llunyà- Em sento plorosa, et sento plorar, silenciosament en un soroll que es texeix maliciosament sobre els ulls d’Urà. Sento el demà, sense tu i sense temença, sabent que no exisitirà
Perquè ens giravem en un rebuig del mal passat? perquè apareixer quan tot sembla sense ressaca en el present derrotat? però existeixes, i mereixes ser un poema narrat entre mil figures heroiques que van brodant cada minut que s’escriurà en una taula rasa, aquella que va sorgir d’un no res, d’una broma d’un joc banal. Preferiré no pensar que l’atzar ens ha fet llenegar i jo sóc un edip en riu de llàgrimes que sobreviu per tornar-te a retrobar.
Estimaria sens més delit que el de sentir que sóc sempre igual, cantaria cançons de bon matí per ser l’aureneta que vola entre espais en blanc, resistiria les petjades més fosques com un humà cavat enmig d’un no demà, i és que a cada dia que passa, la fin amors ja m’ha delatat…sento sóc el trobador modern de tu i de l’aura que mai has volgut imaginar.
Els poemes d’amor, són la gran farsa, són sols un escrutini no polític del que ens fa sobreviure a aquesta mort ficticia de la literatura de nostro mirall.
Kikape:)
VOX POPULI!!*!!