Podriem callar i prou?

Era un silenci immens, d’aquells que són com les rodalies a mitja nit quan el vent sembla endur-se’n la poca nit que queda en vida d’un humà malauradament poc pervertit en la foscor agraciadament perversa…i jo era allà, mirant entre boires amb olor de suc agre i pudent, alguna cosa que no era pas familiar…sentint esqueixos dintre meu que ja no em deixaven alenar al ritme cardiac de la meva pensada normalitat. Sempre em rimen les desgràcie, ves per on! ara penso que de núvols en tinc molts per sucar, però que la sal és massa amarga per condemnar aquestes tardes i vetllades vora els bolígrafs que de per si vaig comprar trencats. I som complexa, i també ho sé, i em desvio de la conversa, perquè vull perdrem en aquest temps d’incertesa i dolor, de calor i fredor, d’aquelles quee t col·lapsen, humides, quan tornen les nits de lluna plena, plenes de boires d’aquestes que parlavem, i de temors amb feixucs cants de remors.

Aquella nit vaig saber que tot canviaria, aquella nit va ser el primer dia de la resta de la meva mort, i del suplici etern que comporta ser jo. Pot ser demanis qui sóc, pot ser no demanis el que no vols, però sí et demanaràs 3 vegades per dia durant l’existència de nit i de dia, perquè,separada i interrogadament…és la màgia de l’absurd, és la llibertat de voler ser o no ser comú, de ser o no com algú que a vegades dius no voler a dintre, dur? pot ser pot ser i el famós i rutinari perquè,

Doncs jo ho sabia, i no volia, però l’atzar màgic de l’enigma, de sobte, va acolorir-se per obrir un nou front de batalla, per deixar de nou la humitat d’una illa dins un cor que sagna de pedaços de somnis, de mels de falsa alegria. I no pensis que et contaré un final o un nus per un desenllaç. l’existència de paraules esbarjades dins un camp de lletres no de blat, és el motiu de fer faltes no ortogràfiques sinó mentals, que avui em permeten pot ser respirar.

Si jo he estat la causa de la teva salvació, no és raó que siguis tu, la causa de ma mort…

L’amor és tan mitológic com les mentides que ens contem per tindre’ns més a prop, i més enfora, alhora, de la sublim i excitant quimera de la cosa que avui, ens permetem anomenar por…

Bona nit si estima el brugit d’aquesta ronda nocturna i sense sentit.

Kikape