Trencant cordes

Quan sona la cançó,

el lluis entra, trampós,

dintre del lloc on visc,

d’on de nou, m’arrisc.

Prop del mar,

he tornat a la meravella,

la mentida de trobar,

de nou un assentiment de cella.

Passada la jornada final del meu decameró,

m’ensumo el fracàs,

estrepitós i atribut que fa de mi,

la veritable essència de nominar-me

com innominable.

Tots ho sabiem,

tots ho patiem,

i aquell bes,

dintre meu,

salivat de rock’n roll dels cinquanta,

se’n va de nou amb els teus somnis.

Record de baguls que han mort amb un càncer de pols.

 

K.

Foto del 03-11-13 a les 13.04

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s