Joc de dos

L’assosseg d’aquestes taques de llum

primeres i ombrívoles pel fum

d’uns ulls que vigilen una paret

trencada pel nostre ofeg,

llunyà però comú,

estúpid, a vegades, inoportú.

La mètrica esdevé un somni

i en aquests paratges nòmades

cantem les praules d’un temps

que hem viscut,

intentant ser alguna cosa

que vam perdre en el camí d’estimar

allò que ens creiem mereixer ser.

KFoto del 06-03-14 a les 16.39

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s