Once again

Alguna cosa es trenca i jo em llevo freda entre llençols aliens, llençols que piquen els meus peus desesperadament. De nou, aquell esqueix a l’estómac banya tot el que no he sigut i no seré. Mentides que són conegudes, cançons que m’he cansat de sentir, fredes mirades que s’esquiven rere aquell mirall que em va fer començar tota aquesta història. 25 lleugeres jornades cosides entre agulles que punxen, com la llàgrima que s’asseca mentre de nou, t’expulso de la meva vida, fervorós cafè d’amargura i sal.

 

K.

Foto del 28-02-14 a les 16.23

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s