Carnestoltes

I ella sabia que allò era de color llexiu,

que no tardaria molt a ensumar-ho,

que seria benèvola amb el poc temps

que li quedava en aquell niu.

Ella observaba, plorava i pensava

malbaratava jocs i cigars

i cada paraula maltractada

cantava el temps que no dictava

el pensament de flors músties

i ressaques de dies mal comptats.

Temps de guerra, amor sense pau.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s