Maloma.

Les notes marquen cada batec,
simfonia foixosa,
decadència del meu alè.

Ells galopen, lúgubres en el record,
salvatges cap a tu.
L’oblit no és etern, només parcialment sedant.

Te’n tornes i me’n torno,
cau ferrat literari, de confiança, precari.
I la merda sura, com la sobrassada que es desfà
sobre la taula d’aquell terrat
on fumarem, d’amagat,
primers canuts i petons despentinats.

Ara sona pink floyd,
l’espera d’una paraula
ha trastocat el fluix d’ahir
fluït, fluïda la perversitat de la nit.

I la puta cançó que s’ha acabat.

Kika… Decidint el: què?IMG_20140725_201820tumblr_mj5yzhDACd1s0ziobo1_500

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s