B.

El vell i el mar tremolen entre les barques d’un jardi que la Mercè despintava entre el desamor de viure pel seu fill, pel seu pols trencat en un mirall que més tard seria el reflex de la seva meravella. Avui s’esborra l’horitzó amb cada passa que els batecs teixeixen mentre els botons d’una mirada premen de nou el carregador, d’un amor, sinistre, però temptador.

La mirada de l’enveja, el pecat del descreure, el secall d’un desengany, la mirada d’un conegut estrany,

ara imiten postures de terror que et retorna a l’etern retorn. El cel ens espera en els mars de lletres que ara perden l’alè mentre tu, descompensat pel vent i la sal, te n’adones que tot això no és real, però que tampoc és un somni del qual hauràs d’escapar.

La paranoia, el fum, les fruites destenyides, el vi xafogós que ens anuncia que el dia ha assassinat una claror que ens fa menys vius, més propensos a morir en un món que només es fa dir societat.

 

 

K.

 

Foto del 15-04-14 a les 15.58

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s