Ema.

Als voltants d”una terra blanca

sal i bars sempre tancats,
els gots canten desastroses nits
en vaixells mal aparcats
sobre el tedi d’un crepuscle amb 
la vella olor de neu del teu petit país.
I la distància del capvespre es desfà 
amb la sang d’un alè mig consumat.
 
Els teus llavis enrevolten les portes
d’un dia que convida a passar,
a passar les pàgines en blanc amb el teu nom,
a beure’t cada nit amb olor de mar,
soroll de finestrals de fusta i de sirenes postisses de Joyce
que ara són foques velles buscant raons
belleses venudes que infecten els ulls d’un poble imaginari
denigrant en la idea que encara s’ajeu a diari sota el sol.
Bells, salats.
I si no anem depressa,
potser tindrem de temps de ser-hi a temps,
de veure les cares,
la cara del temps que avui ja no passa prop del mar,
només a prop dels teus batecs.
 
El meu país, ara podries, pots, ets tu.
 
“De les tristors en farem fum…”
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s