Terrasses llunyanes.

De cada cop que m’escrius

i em cantes i contes un t’estimo

que sembla ser passat.

De cada vegada que em beses

i et mulles la galta, calenta

d’un cor plujós sagnant.

La mirada trista del nen

que no recorda que ha 

HA de voler recordar.

De cada nit, de cada crit

de cada tarda, de cada plec,

de cada bes, angoixat de llibertat

de cada vegada que m’embriago 

de llàgrima, la llàgrima hiperbòlica

que flueix en la cridòria del nostre mirar.

 

I de cada dia mort que encara m’estimo.

 

K.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s