NEDEF EST.

Hi havia una vegada un home que no volia ser nen
i un nen que deia ser home.
El dia en què una nena va pronunciar les paraules màgiques,
la poca màgia que quedava per descobrir al món es va esvair.
L’esvaiment, però, no és sinònim de mort,
la mort però, busca a les ànimes més màgiques,
gens mai àvides de dolor.
 
El mal aterrava cada nit i les matinades teixien amb sang, colors que la nena anava destenyint amb plors. Els plors, eren salats i tristos però insípids pel nen que deia ser home. Aquell nen, fart d’esperar una porta màgica que el portés al país encantat inexistent, va deixar que la nena construís un món subterrani, on el refugir era cada dia més plaenter, però no era real.
 
La nena, que escalava la lluna de les idees cada horabaixa quan la pell tornava gallina,
va decidir un dia matar al nen, però no va matar al nen, sinó a l’home que no volia ser nen.
 
I avui, la mort truca a una porta que ja no té la clau,
la vida t’espera.
 
K.
agresion
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s