El dia del carrer.

Les quatre parets de petxina

ennueguen de nou el record,

projecció i melangia,

amiga, la meva mala sort.

El record perseguidor

sala aquestes hores

de pèrdua i desconsol

sense ells, ni ella ni els altres

només la meva amiga mala sort.

Un perfum tendre i senzill

m’embafa el nas de coses

que no em són profitoses,

escric coes amargues per una sal

que fins ahir era dolça.

No recordo cap moment

en què no hi hagi el dolor

d’un ofec estrepitós

d’una ajuda que no sembla

més que ara, una bruta i 

coneguda, això sí, 

sensació eterna de xafogor.

 

T’han fet creure que ets jove

que el temps és idealista

i tu imagines que és cosa

de la teva mala vista.

La rima fàcil que ara traves

et fa rabiar i et fas fàstig per moments.

Però el cert és que la glossa és el teu amor

la teva vida, la passió que soporta

únicament els minuts de dol.

 

El bon gust és el millor disgust

i vivim infartats 26 hores

quan dos més dos siguin 333

el foc que ens crema

serà de nou l’etern i cancerigen

dolor d’aquell bes.

 

I teixeixo el primer i últim espill del dia

em toca per rutina,

ni mares ni pares ni família

només la màgia

d’aquesta tristor que m’esforço

a descriure.

 

No torna el dolor, torna la norma

el contracte que em condemna a ser jo.

K.Foto del 03-11-13 a les 13.11

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s