Sad-Post.

La fugida era imminent. Ella sabia que tot era mentida i que ell mai seria del tot sincer. Les paraules, com pampallugues, s’escupien en cada boca intentant tapar el dolor. Els dies passaven i les promeses es despintaven mentre la saliva recorria cada mirada. Mirades cruels, ulls que, a batzegades, eren sabedors de tot allò que ell creia amagar. Veritats i mentides. Un món de bruixeries a l’abast que ella mai sabria cantar.

 

Perdonem-nos. Prou.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s