M.

I la seva silueta perfecta, jove, falaguera i delicada, tendrament selecta, es desfeia, maniàtica. L’error era en els seus ulls com la sort que no s’havia provat en els seus pocs anys de vida. El foc que, potser, contenen aquelles cendres que tard o d’hora ens han d’ofegar per primera vegada. La seva primera vegada, l’abatiment, la manca de judici i l’amor medieval portat a l’extrem de la poesia més embafosa. El Nil era, senzillament, una personeta perfecta, dòcil i aiguada, aguda, però en la seva feblesa la destrucció dels qui estimen amb el cor més pur. No sabia fer mal, però era un verí letal. Aquell 4 de febrer, havia sortit al carrer amb la pretensió més simple d’un diumenge d’hivern; prendre un cafè a la plaça del poble i sentir la remor de les poques feines de la gent en parlar dels demés i omplir les necessitats afectives amb la vida de gent no tan aliena. A ell no li agradava, però tampoc era molt de pensar així que reia alguna gràcia, s’empassava bruscament el cafè fred d’aquell bar brut i remorós i s’encenia aquell mai que, a poc a poc, el consumia.

Una trucada, vint-i-cinc missatges, desesperació a la xarxa social. Una mort era real i algú el volia avisar. Missatge de la Brenda: “És morta, és morta”. Va pensar el pitjor. L’àvia, la cosina. Era morta? Sí, segur que era l’àvia. Però si només era un refredat. Va posar a cridar-se a si mateix i va arrencar a córrer. Esbufegant la vida va arribar al portal i va obrir com va poder, a batzegades. Brenda, on és la iaia?

La iaia? Al sofà. On ha de ser? Nil, calma’t.

Però i aquest missatge. Era una broma de mal gust?

En absolut. Endenvina. Un drama.

Quin és el drama?

Morta.

Morta la mare?

No.

Morta la filla?

No.

Doncs morta la cosina?

No. No em facis riure.

No. No ric. Hi ha mort?

Morts i mortes.

Morta qui?

La que ha mort.

Tu potser moris si no em dius qui ha de morir.

More’t.

Morir?

Moriràs.

Qui ha mort.

Qui no havia de morir.

Moriràs si no em dius qui ha mort en 2 minuts.

Mira la paret i more’t.

La guitarra era feta a bocins. D’ella en quedaven restes. Miques de mica en mica sortien volant pel fort vent de la finestra que la Brenda, la germana del Nil havia obert feia pocs segons per airejar aquella desgràcia.

Ha mort Nil.

Ha mort el rock’n roll.

FI.

K

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s